Estic asseguda escrivint, el meu fill gran mira de sortir-se'n amb una partitura del piano, la petita riu (segurament del seu germà), el seu pare aguanta amb una ma la partitura i li fa cares a la nena, que encara riu més fort.
A fora fa vent, però el sol és fortissim per aquestes dates! i jo, asseguda escrivint, penso, i dic, quin moment de tranquilitat, de pau, de família!. Demà tornarem a la feina, i el record d'aquest petit moment em posarà un somriure als llavis, però no ho podré explicar, perque sona molt pueril, com una tonteria, però la tranquilitat i la felicitat es donen de la ma i són aquests petits i absurds moments els que m'omplen el cor d'alegria.
Ara deixaré d'esciure i em posaré a jugar, a ballar amb ells, a gaudir d'aquest moment i a dessitjar-ne més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada