No era una piga, ni una taca, ni un fong.
"Sort que ets dona i has vingut d'hora," - em va dir el metge- "un home no n'haguera fet cas. Vosaltres sempre esteu pintant-vos les ungles, mirant-vos..."
Així dons ha estat la meva vesant més coqueta la que ha permès descobrir "aviat" que tinc un melanoma. En uns dies m'operaran i me'l treuran. Avui ho he explicat a família, a amics, als que m'han preguntat i sabien que estava amoïnada. He estat donant detalls dels que m'han vingut de nou: "si, el 14 de gener vaig al cirurgia" " m'ho extirpen totalment i ho analitzaran" "No, encara no se si em treuran molt de tros"...tot el dia explicant-ho..i païnt-ho.
De vegades em paro a pensar una cosa absurda, ridicula. Em resulta estrany dir que ho tinc al dit gros del peu, per que sembla broma. Sembla que el dit petit del peu no és important, que, posats a tenir càncer, seria més guai tenir-ho en una altre banda, no?...Però sé que és un pensament absurd, que no hauria de tenir càncer de pell ni de rés més, que això no hauria d'anar amb mi.
Melanoma. He estat (com no) buscant a internet. He vist fotografies, he llegit sobre pronòstic, evolució, esperança de vida... he vist que Bob Marley en va morir d'un melanoma com el meu per que no es va voler tallar el dit del peu, he vist fotografies de com evoluciona si no s'agafa a temps i he tingut por.
Massa sol. O no, siguem justos, massa sol sense protecció. A mi m'encanta pendre el sol, visc ben a vora de la platja però no és tampoc que m'hi passi les hores, però surto al carrer cada dia, m'estiro a la gespa de casa, veient als meus fills jugant a la piscina i si, em poso crema,però està vist que no me'n poso prou.
El més curiós és que als nens els xupo de dalt a baix amb proteccions ultra caríssimes que els renovo sovint, pero ai! mai no els hi he posat als peus! Ni al clatell! ni a les orelles!!!
Ara haig d'esperar a l'operació, a que me'l treguin, al resultat del patòleg. haig d'esperar que sigui una Fase I i que amb l'exèresi n'hagi prou. Però si és així, si me'n surto així de bé, no se si podré tornar a mirar el sol igual, si podré posar-m'hi sota sense por, si podré sortir al carrer sense temor. N'hi ha prou amb la crema ? quanta me n'haig de posar? a tot arreu encara que porti roba?
I als meus fills, com els protegiré? Haig d'impedir que estiguin al sol encara que portin crema, samarreta o gorres?
Ai Sol, solet! Què m'has fet!
