dilluns, 12 d’octubre del 2009

octubre

Estic asseguda escrivint, el meu fill gran mira de sortir-se'n amb una partitura del piano, la petita riu (segurament del seu germà), el seu pare aguanta amb una ma la partitura i li fa cares a la nena, que encara riu més fort.

A fora fa vent, però el sol és fortissim per aquestes dates! i jo, asseguda escrivint, penso, i dic, quin moment de tranquilitat, de pau, de família!. Demà tornarem a la feina, i el record d'aquest petit moment em posarà un somriure als llavis, però no ho podré explicar, perque sona molt pueril, com una tonteria, però la tranquilitat i la felicitat es donen de la ma i són aquests petits i absurds moments els que m'omplen el cor d'alegria.

Ara deixaré d'esciure i em posaré a jugar, a ballar amb ells, a gaudir d'aquest moment i a dessitjar-ne més.

mare nostrum

De qui és el mar? qui ha estat el primer en surcar les aigües blaves? qui va posar el primer peu dins la fredor blava?



No podem dir que és teu, o meu, o d'aquell altre. No podem posar fronteres a l'aigüa, perque va i vé. Avui està a una platja d'or de Cambrils i demà la mateixa corrent banyarà Cerdenya.No posem fronteres a l'aigua, ni als pensaments, ni a l'amor ni a la llibertat. No posem colors a les banderes, ni a les pells, per que el color també canvia. El sol torna de color rosa el vermell de les banderes, les pells blanques es fan vermelles i fosques, el sol ens diu "el color canvia, la pell canvia, el mon canvia"

El sol i l'aigüa són antics, ho han vist tot, es fusionen i es transformen. Ens diuen que no són de nigú, perque són de tothom. Fem-los cas, no podem fronteres, no distingim colors, Fem l'aigüa, els pensaments i l'amor lliures.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

davant el mar

Hola a tots!

Avui començo una nova aventura